Translog Osona ha presentat formalment al·legacions al Pla de millora de la qualitat de l’aire d’Osona (PMQA) aprovat recentment pel Consell d’Alcaldes i Alcaldesses. L’entitat ja havia expressat públicament la seva preocupació per la proposta de limitar la circulació i reduir la velocitat dels camions de gran tonatge a la C-17 i la C-25 durant episodis d’elevada contaminació per ozó, i anunciava que estudiaria el document i hi presentaria al·legacions.
Les al·legacions han estat redactades pel jurista Carlos Palacios, advocat especialitzat en dret administratiu i mediambiental, i constitueixen una resposta global al Pla, amb l’objectiu de garantir que les mesures per reduir la contaminació siguin compatibles amb el paper estratègic del transport i la logística a Osona i amb l’activitat de les empreses associades a Translog Osona.
Us fem un petit resum de les al·legacions que hem presentat.
Manca de reconeixement del sector i de visió socioeconòmica
Un dels primers punts que assenyalen les al·legacions és que el PMQA no reflecteix prou el pes del transport i la logística en l’economia de la comarca —tant en llocs de treball com en aportació al PIB i en el funcionament de la cadena de subministrament— ni el paper estructural de corredors com la C-17 i la C-25 per al conjunt del país.
El document també critica que el Pla alineï objectius amb l’OMS i amb la nova Directiva europea de qualitat de l’aire sense analitzar amb detall l’impacte que això pot tenir sobre la viabilitat de les empreses de transport: marges molt ajustats, costos de renovació de flota i inversions necessàries per adaptar-se a noves exigències ambientals. A més, es denuncia la manca d’espais de participació real del sector en la definició i seguiment del Pla.
Dades desfasades i diagnosi incompleta
Les al·legacions posen també el focus en la base tècnica del Pla. Es retreu que l’inventari d’emissions utilitzat es fonamenti només en dades de 2019, sense actualització ni advertiment de la seva limitació, i que no es diferenciï entre el trànsit de pas i el trànsit generat a Osona.
El document recorda que, segons les pròpies dades oficials, el sector agrícola i ramader seria responsable d’un percentatge molt elevat de les emissions de partícules (PM10) i de gasos com l’amoníac (NH₃), mentre que el trànsit viari no n’és l’única ni la principal font en alguns contaminants. Malgrat això, el discurs del PMQA continua centrant principalment la responsabilitat en els vehicles, i especialment en el transport pesant.
A més, es critica que no hi hagi un estudi específic per determinar el pes real de cada font emissora a Osona, ni una anàlisi d’incerteses o un contrast amb dades més recents.
Pel que fa a les immissions, el document recorda que a Osona el problema principal són les partícules (PM10) i l’ozó troposfèric, mentre que els nivells de diòxid de nitrogen (NO₂) compleixen els límits actualment vigents. En el cas de l’ozó, es remarca que és un contaminant de caràcter regional i que una part important del que es mesura a la Plana de Vic té origen en àrees metropolitanes i en focus industrials situats fora de la comarca.
Objectius i mesures: realisme i impacte sobre la logística
Translog Osona també qüestiona que els objectius de reducció de contaminants que proposa el PMQA s’hagin traslladat de forma gairebé mecànica de documents europeus i del Pla català sense valorar si són realment assolibles en el context d’Osona, amb la seva estructura productiva, la seva càrrega ramadera i el rol logístic que hi té el territori.
Pel que fa al Pla d’acció, les al·legacions consideren que el document s’assembla més a un “catàleg de mesures” que no pas a una estratègia ordenada: no hi ha una priorització clara, ni calendaris concrets, ni un estudi d’impacte econòmic ni proves pilot que permetin avaluar la viabilitat de les actuacions proposades.
Entre les mesures més sensibles per al sector hi ha les relatives a horaris de circulació, estacionament i càrrega/descàrrega, la creació de microhubs logístics o la transició tecnològica de les flotes. Segons Translog Osona, moltes d’aquestes propostes parteixen d’una visió urbana i restrictiva del transport, sense tenir prou en compte que es tracta d’un servei essencial i que una part molt important del teixit empresarial són pimes i autònoms, amb capacitat d’inversió limitada.
Crítica a la ZBE supramunicipal
Un dels punts més destacats de les al·legacions és el rebuig a la proposta de Zona de Baixes Emissions (ZBE) supramunicipal. El document adverteix que, tal com està plantejada, aquesta ZBE podria repetir alguns dels errors que ja han portat els tribunals a anul·lar altres zones de baixes emissions, com la de Barcelona: ús de dades obsoletes, manca d’un estudi d’impacte econòmic sobre pimes i autònoms, absència d’anàlisi d’alternatives menys restrictives i delimitacions territorials poc justificades.
Per aquest motiu, Translog Osona sol·licita la retirada íntegra de la ZBE supramunicipal prevista al PMQA i demana que qualsevol futura regulació en aquest sentit es basi en dades actualitzades, incorpori un estudi socioeconòmic complet i es codissenyi amb la participació activa del sector.
Més governança i presència del sector
Finalment, les al·legacions consideren una manca greu que el Pla no prevegi la participació de les organitzacions empresarials del transport i la logística en els òrgans de seguiment i governança. Translog Osona proposa la creació d’un òrgan mixt públic–privat, amb presència del Consell Comarcal, ajuntaments, sectors industrial, agroalimentari i logístic, així com experts en qualitat de l’aire, on l’associació pugui ser membre de ple dret.
Des de Translog Osona es reitera el compromís amb la millora de la qualitat de l’aire i amb la transició cap a models de mobilitat més sostenibles, però insistint que qualsevol mesura ha de ser tècnicament rigorosa, socialment justa i econòmicament viable. L’entitat confia que aquestes al·legacions serveixin per obrir un diàleg real amb les administracions i per construir solucions consensuades que compatibilitzin salut, medi ambient i activitat econòmica a Osona.
