Gairebé una trentena d’empresaris, directius i tècnics del sector del transport i la logística de la comarca han conegut aquest dimarts, 4 de novembre, el Port de Barcelona per dins, en una visita professional organitzada per Translog Osona. La jornada ha comptat amb una sessió de treball, a càrrec de Jordi Torrent, cap d’estratègia del Port de Barcelona, que ha explicat les activitats del port, la seva estratègia i l’impacte de les disrupcions polítiques, econòmiques i logístiques globals i regionals que afecten la seva activitat. Tot seguit, els assistents han pogut gaudir d’una visita en vaixell per observar en directe l’operativa de la infraestructura, acompanyats de Gemma Garcia, responsable de Foreland del Port de Barcelona.
Més enllà de la foto, la visita ha servit per entendre perquè aquest hub mediterrani —connectat amb més de 200 ports dels cinc continents i amb una àrea d’influència que s’estén pel sud i i el centre d’Europa i el Nord d’Àfrica— és un termòmetre i, alhora, un accelerador de la competitivitat industrial del nostre país.
Ens emportem cap a Osona alguns dels missatges clau de Jordi Torrent, amb una visió que va molt més enllà del Port de Barcelona. Són idees molt concretes que afecten en certa manera el nostre territori industrial i logístic i que, potser, ens poden ajudar a prendre alguna decisió.
Ressorgiment de la industrialització
El Port de Barcelona és un indicador molt fiable dels canvis en l’economia real, fins i tot molt abans que es publiquin les estadístiques, assegura Torrent. N’ha posat alguns exemples: el 2007 es va detectar amb anterioritat la bombolla immobiliària a causa de la caiguda d’importació de ciment; cada primavera es pot anticipar com serà la campanya turística a les Illes pel volum de cotxes de lloguer embarcats; i l’impacte de la guerra d’Ucraïna, a les xifres, va ser més moderat del que deien els titulars en un principi.
I en aquest context, sorgeix un moviment destacat: després de molts anys de caiguda de la industrialització a Catalunya i Espanya, sembla que s’està generant un ressorgiment industrial. Moltes empreses, la majoria de l’est asiàtic, estan escollint el nostre país per implantar els seus negocis.
Uns exemples. Chery Automobile, a finals d’aquest any començarà a produir cotxes a la Zona Franca de Barcelona, i ha anunciat un centre d’R+D a Cornellà de Llobregat per adaptar vehicles a l’estàndard europeu. Lotte Energy Materials, de Corea del Sud, produirà elecfoil, una lámina de coure per a bateries, en una planta a Mont-roig del Camp (Baix Camp). AGC Pharma Chemicals (Japó), que es dedica a la indústria farmacèutica, ampliarà les seves instal·lacions a Malgrat de Mar amb una inversió de 100 milions d’euros. N’hi ha més, com la joint venture de la xinesa Dynanonic a Sallent (Bages), per una fàbrica de càtodes.
Torrent creu que aquest ressorgiment industrial no es deu només als salaris més baixos que es paguen al sud d’Europa. Hi ha altres causes:
- Espanya és molt competitiva en costos d’electricitat, comparats amb els del nord d’Europa.
- El Port de Barcelona té una bona connectivitat.
- Proximitat als mercats europeus.
Saragossa, més a prop que Osona
Un dels titulars més contundents de la jornada que ens ha deixat Torrent: operativament, el port és més a prop d’una empresa de Saragossa que d’una de Vic. La raó, des de l’Aragó surten sis trens diaris directes a les instal·lacions portuàries.
L’aposta per invertir en terminals ferroviàries connectades amb el port ha estat clau per al desenvolupament econòmic de l’Aragó. La proposta ha esdevingut un gran pol d’atracció per captar empreses i centres logístics. Un exemple paradigmàtic és Inditex, que hi ha situat el seu centre d’operacions.
Un toc d’atenció per Osona, que s’haurà de replantejar alguns reptes si vol ser més competitiva. El territori potser hauria d’explorar si es poden desbloquejar solucions intermodals i si serien viables algunes terminals ferroviàries i logístiques de mercaderies, temes que ja estan sobre la taula en alguns àmbits.
Què fa diferent el Port de Barcelona
El Port de Barcelona disposa de més de 1.100 hectàrees, 32 terminals i més de 1.000 empreses operant. Dona feina directa i indirecta a unes 40.000 persones. El trànsit total de 2024 va ser de 67,8 milions de tones (+9% que l’any anterior). I és, sobretot, un port connectat amb països d’arreu del món. La Xina concentra quasi la meitat de les importacions, mentre que les exportacions estan més diversificades (amb més pes d’Espanya, EUA i la mateixa Xina).
Més enllà de les xifres, el Port de Barcelona ofereix tres trets que el fan diferent de qualsevol altra port del món, segons Torrent:
- Diversificat. Combina cinc “ports” en un: ciutat, comercial, creuers, energètic i logístic.
- Logística. És l’únic port del Mediterrani que disposa d’una zona logística adjunta a dins de l’espai mateix del port, que poden utilitzar les empreses per distribuir els seus productes. Això també genera una alta demanda de magatzems en zones properes, sobretot a l’Àrea Metropolitana.
- Valor afegit. Moltes de les activitats que es porten a terme al port tenen un alt valor: clúster nàutic, mercaderies específiques, magatzems logístics, hotels de luxe… Un dels exemples més il·lustratius és que Barcelona ha esdevingut la capital europea del manteniment de grans iots, una activitat que dona feina a més de 1.000 persones. Un altre, que els creuers situen Barcelona com a punt de partida o d’arribada, el que suposa un plus per al turisme, ja que els passatgers solen quedar-se un dies a la ciutat.
A això, s’hi hauria d’afegir que el Port de Barcelona és l’únic d’Espanya amb ample de via internacional i que la fondària de la infraestructura permet allotjar els vaixells més grans del món, des de creuers fins a vaixells amb 24.000 contenidors.
Tres tendències que ja piquen a la porta
Torrent també ha destacat algunes de les grans tendències que es detecten ja al Port de Barcelona i que caldrà tenir en compte:
- Descarbonització del transport (el Port ja aposta, entre d’altres, pel gas natural liquat).
- Les empreses volen més estoc i ha crescut la demanda de més magatzems per resistir disrupcions i pics del cost de l’energia.
- Certa regionalització d’àrees logístiques emergents: Turquia, Marroc i l’est d’Europa.
Hub Osona i el preu dels contenidors
En la conversa posterior a la presentació de Torrent han sorgit un parell de qüestions candents que preocupen al sector logístic i de transport del territori: el posicionament d’Osona com a hub logístic i el sobrepreu del contenidor quan se surt de l’Àrea Metropolitana.
El president de Translog Osona, Jaume Noguer, ha instat Torrent a parlar-ne amb calma en una propera trobada, que es podria fer de manera virtual. Torrent ha accedit i en breu es fixarà una data.
