La nova economia i les expectatives dels clients han revolucionat el sector de la logística. Els magatzems s’enfronten a un munt de reptes en un entorn volàtil, complex i carregat d’incerteses. Automatització i robòtica poden aportar llum a la foscor. N’hem parlat amb Exotec, Bon Preu i Gepork.
El consumidor actual reclama immediatesa, lliurament específic a casa de tota mena d’articles, estocs innacabables i… el més important, el mateix cost d’entrega. En aquest context agressiu, la logística està arribant a situacions de bloqueig a curt termini, tant als centres logístics com a la distribució i el transport. Les solucions tradicionals d’emmagatzematge i preparació de comandes, pensades per a la preparació de B2B (empresa-empresa) de caixa completa, no donen resposta als nous reptes de futur. Es requereixen solucions i centres específics per a la preparació de comandes individuals, un pas endavant i revolucionari que aporta diferenciació i captació de valor.
De tot plegat, n’hem parlat aquest dijous, 3 d’octubre, a la jornada “Reptes intralogístics en la preparació de les comandes B2B i B2C a la distribució actual”, organitzada per Translog Osona, l’associació d’empreses de transport i logística. L’acte ha comptat amb la presència de Cesar Briones, fundador d’Exotec by Dexter i especialista en la robotització de magatzems logístics; Jordi Colomer, cap de logística del Grup Gepork; i Joan Sabartés, director d’operacions del Grup Bon Preu. També Xavier Ribas, director i fundador d’Evarm, que ha parlat de la conversió de vehicles diesel a GNC biometà.
La jornada s’ha celebrat al recinte firal del Sucre de Vic. Hi han assistit prop d’un centenar de persones, entre les quals una vintena d’estudiants del grau de Logística i Transport de l’Institut de Vic. La jornada s’ha dividit en una presentació inicial de Briones i un debat posterior amb el mateix Briones i els representants de les dues empreses osonenques, que han destacat en els últims anys per fer inversions importants en l’automatització dels seus magatzems. El debat ha estat moderat per Víctor Gaston, membre de la junta directiva de Translog Osona i director general de Nordlogway. El públic també ha pogut participar amb preguntes adreçades directament als ponents.
El tsunami Amazon
La irrupció d’Amazon al sector logístic va significar un canvi en la forma de consum, ha desgranat Briones. Una revolució que va posar el client al centre de tot. La seva satisfacció i les seves expectatives van passar a ser la prioritat de les empreses. El fundador d’Exotec ha donat algunes xifres significatives: els clients que repeteixen en e-commerce gasten el doble que els nous clients i les empreses amb clients recomantats tenen una taxa de conversió superior al 70%.
L’efecte Amazon ha entrat com un tsunami en el camp de la distribució per transformar la logística i la distribució d’última milla. S’han fixat unes demandes fluctuants combinades amb uns estàndards i unes expectatives de servei que la resta d’empreses del sector han d’intentar replicar (o almenys assemblar-s’hi) per ser competitives. El centre logístic ha deixat el seu rol secundari de magatzem físic, molt rígid i poc flexible, per convertir-se en un element estratègic clau de la cadena. Calen, per tant, sistemes que augmentin la productivitat. Tot, basat en l’automatització i la robotització.
“En aquest marc, sorgeix la fórmula per al col·lapse operatiu d’un magatzem: demanda fluctuant, tendències imprevisibles de mercat, interrupcions inevitables i incapacitat per escalar eficientment”, explica Briones. I els reptes específics en la distribució no paren de créixer.
Per exemple, la modalitat de B2C (empresa-client) s’enfronta a “creixements anuals disparts; xifres immenses de referències, la qual cosa significa un lloc en el magatzem; devolucions exagerades, sobretot del jovent; pics estacionals i imprevisibilitat de la demanda; baixa productivitat dels treballadors en condicions ergonòmiques difícils; i sobretot, la manca de diners i finançament per fer inversions”, apunta Briones.
Pel que fa als reptes del B2B (empresa-empresa), afegeix, són semblants però amb especificitats: “Magatzems dissenyats per preparar caixes, no unitats; augment de la xifra de referències, no tant com al B2C; centres inflexibles, dissenyats per al passat; necessitats d’una nova escalabilitat per fer front a la demanda…”.
Les comandes unitàries: diferenciació i captació de valor
Segons Briones, la resposta als reptes als quals s’enfronten els magatzems tradicionals s’ha de buscar en l’aposta per la preparació de comandes unitàries, la qual cosa aporta valor afegit a l’empresa.
Així, argumenta, per complir les expectatives dels clients, cal un servei diferencial, una fidelització constant. Per adaptar-se als canvis ràpids en la demanda, s’han d’analitzar els pics i tenir previstes reaccions ràpides en la cadena logística. Els magatzems rígids s’han de convertir en centres amb solucions flexibles adaptats a un entorn volàtil. I, per últim, s’han de millorar les condicions laborals dels treballadors, amb tasques físiques molt pesades i repetitives.
Per assumir aquesta revolució, “les flotes robòtiques” en les automatitzacions dels magatzems són una opció, defensa Briones. Ho argumenta amb exemples: que els articles es portin directament a treballadors amb estacions de picking fixes (G2P) millora la productivitat d’aquest treballador, que suma valor afegit i millora les seves condicions ergonòmiques; l’increment de referències i devolucions es pot solucionar amb un magatzem caòtic (productes semblants no cal que estiguin junts, i així s’evita col·lapsar el sistema) i multireferència; robots estacionals per cobrir els pics de demanda; i augment de la fiabilitat, amb molt menys errors que els humans.
Gepork i Bon Preu, exemples de conversió
La jornada ha servit per portar al terreny algunes de les explicacions teòriques de Briones, amb els exemples del Grup Gepork i Grup Bon Preu, dues de les grans empreses logístiques d’Osona.
En el cas de Gepork, especialitzats en productes farmacèutics veterinaris, la direcció es planteja construir un centre logístic que solucioni els problemes que genera una logística disseminada en diversos magatzems i una empresa amb un creixement anual de dos dígits. Davant de la dificultat de trobar terreny industrial, opten per l’automatizació, amb un centre logístíc d’última generació de 950 metres quadrats, amb 11 pisos de productes, 25 robots i tres estacions manuals, dues de picking i una de reposició. La companyia ha aprofitat la construcció del centre logístic, dissenyat per Exotec i ja en funcionament, per aplicar modificacions al SAP.
Pel que fa al Grup Bon Preu, fa uns 10 anys es van automatizar al magatzem de Balenyà les comandes en fresc de 200 botigues. “En aquell moment era una incòginta, no teníem experiència, tot era molt complexe i era un risc”, reconeix Sabartés. L’automatització es va ampliar fa cinc anys als productes de magatzem en sec.
Tot i els dubtes inicials en la rendibilitat de la inversió, Sabartés es mostra satisfet de la decisió: “Hem augmentat l’eficiència, la rapidesa, amb una càrrega laboral inferior”. Una línia que des de Gepork també defensa Colomer: “Anem més ràpids i som més fiables. Tenim 270 línies per minuts, amb 3 unitats de mitjana. I es produeixen errades mínimes, dues al dia. I són menors”.
Quines empreses i què s’ha d’automatizar?
L’automatització i la robotització només se la poden permetre les grans empreses? O ja hi ha solucions per a les petites i mitjanes? És una inversió rendible?
Aquestes preguntes s’han intentat respondre al debat de la jornada. Per a Briones, tot depèn dels marges, si són molt alts, les empreses petites i mitjanes poden accedir a l’automatització: “En l’actualitat hi ha moltes solucions que es poden aplicar en pimes que siguin rendibles. El que has de tenir clar és què vols fer”. I afegeix: “La petita i mitjana empresa familiar no es pot permetre el luxe de deixar de servir, el mercat l’obliga a competir amb les grans empreses”.
Però no tot es pot automatitzar, consideren les empreses osonenques que han participat a la jornada. “Cal pensar primer en quin model comercial vols aplicar. I llavors actuar en conseqüència”, apunta Colomer. “No sempre es pot automatitzar el 100%. Has de saber molt bé quin és el teu negoci per saber què has d’automatitzar, en una inversió que pot quedar obsoleta en 10 anys”, alerta Sabartés. “No podem perdre el nord. El client vol avui per avui, en 5 minuts, i això té un cost que no es contempla”, conclou el director d’operacions de Bon Preu.
Congelats i ciberseguretat
A preguntes del públic, Briones ha explicat que la robotització en magatzems de congelats no és massa factible. “Els robots i les xifres de temperatura no es porten bé. En el refrigerat, en canvi, sí”, assegura.
En un altre àmbit, el fundador d’Exotec també ha advertit de la preocupació creixent per la ciberdelinqüència, “un factor que s’ha de considerar des del principi de tota la cadena de la inversió”.
Conversió de vehicles de gasoil a GNC biometà
La vetllada s’ha aprofitat per convidar Xavier Ribas, d’Evarm, una empresa que ofereix la conversió de vehicles diesel a vehicles amb combustibles alternatius. Ho ha explicat en el marc de la presentació “Conversions a GNC biometà”.
Ribas ha explicat que la conversió dels vehicles es fa en una setmana. “De dilluns a divendres, el vehicle s’adapta, es legalitza i rep l’etiqueta distintiva ECO, que permet entrar en algunes ciutats.”
Evarm també ha portat un camió de mostra, que s’ha pogut veure a l’ splanada del recinte firal del Sucre.
